El conreu de l’olivera al Bages es remunta a temps remots i així ens ho evidencien certs vestigis que ens demostren la tradició del cultiu de l’olivera i l’obtenció d’oli al territori: premses d’oli, cups de pedra o trulls, pedres de molí, construccions de pedra seca, entre d’altres.

L’arribada de la industrialització tèxtil de principis del s.XX, amb forta presència a les conques fluvials del Bages va comportar un progressiu abandonament de l’activitat agrària, incloent-hi el cultiu de l’olivera, el qual va anar retrocedint fins a esdevenir una activitat pràcticament testimonial i relegada a l’obtenció d’oli per autoconsum a les masies. 

Un altre dels moments clau que van desencadenar el declivi del cultiu van ser les gelades dels anys 1956 i 1962. La primera va causar molts danys als arbres, que van quedar fortament afectats, i la segona va tenir unes conseqüències molt perjudicials, ja que va tenir lloc justament quan les oliveres es començaven a recuperar de la primera gelada. Aquestes inclemències van ser decisives en el retrocés del cultiu d’olivera a la zona, ja que molts productors les van arrencar de soca-rel.

Sortosament alguns dels cultius es van mantenir i els peus de les oliveres afectades no van morir, sinó que van rebrotar. Malgrat les afectacions, el cultiu de l’olivera no s’ha perdut mai, sinó que s’ha mantingut com a patrimoni de les cases pairals, essent un cultiu complementari i en alguns casos de subsistència i per a autoconsum.

L’arribada de la industrialització tèxtil de principis del s.XX, amb forta presència a les conques fluvials del Bages va comportar un progressiu abandonament de l’activitat agrària, incloent-hi el cultiu de l’olivera, el qual va anar retrocedint fins a esdevenir una activitat pràcticament testimonial i relegada a l’obtenció d’oli per autoconsum a les masies. 

Un altre dels moments clau que van desencadenar el declivi del cultiu van ser les gelades dels anys 1956 i 1962. La primera va causar molts danys als arbres, que van quedar fortament afectats, i la segona va tenir unes conseqüències molt perjudicials, ja que va tenir lloc justament quan les oliveres es començaven a recuperar de la primera gelada. Aquestes inclemències van ser decisives en el retrocés del cultiu d’olivera a la zona, ja que molts productors les van arrencar de soca-rel.

Sortosament alguns dels cultius es van mantenir i els peus de les oliveres afectades no van morir, sinó que van rebrotar. Malgrat les afectacions, el cultiu de l’olivera no s’ha perdut mai, sinó que s’ha mantingut com a patrimoni de les cases pairals, essent un cultiu complementari i en alguns casos de subsistència i per a autoconsum.

L’olivera a Catalunya representa gairebé un 15% de la superfície agrícola i és el principal cultiu llenyós. L’any 2019 es van censar 109.731 ha dedicades específicament al conreu de l’olivera, de les quals més del 80% eren cultius en secà i quasi bé tota la producció era destinada a l’oliva d’almàssera. Gairebé totes les comarques catalanes tenen al seu territori explotacions agrícoles d’olivera.

La producció d’oli a Catalunya té comercialment una tendència a la producció d’olis bastant uniformes, s’estima que més del 85% de la producció catalana es basa en quatre varietats principals d’olivera (‘Arbequina’, ‘Morruda’, ‘Empeltre’ i ‘Sevillenca’), on la varietat ‘Arbequina’ representa més del 50% de la superfície plantada d’olivera.

La comarca del Bages compta segon dades oficials amb 213 ha amb una producció de 258 t d’oli. Les dades oficials reflectides a la DUN, posen en evidència que són tres les varietats que predominen a la comarca i són per ordre d’importància en superfície conreada la varietat ‘Arbequina’, la ‘Corbella’ i la ‘Verdal de Manresa’.

Recepció / entrada olives

https://www.regio7.cat/bages/2022/11/07/larbre-lampolla-com-fa-loli-78246495.html?utm_source=whatsapp&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share